Dijous Poètics

Fa una mica de ràbia, pel Sarkozy, per les operacions que sembla portar a sobre, per l'exés de "calidesse",.. També per la guitarra hawaiana del mig, molt estil Elvis o Bob Dylan. Però malgrat tot funciona. I ara que ja no és primera dama, la podem escoltar tranquil·lament. Doncs ens servirà per fer unes recomenacions més. Ara de Dijous.Perquè anem a contrarellotge i amb el temps per davant. Bona Setmana.

Oriol Broggi

Sobre l'escenografia de Cyrano - Capítol 2

Us deixem l'últim tast sobre l'escenografia de Cyrano abans del seu estrena. A partir d'avui, ja ho podreu anar a veure en persona!!

Dibuixos preliminars que ha fet l'escenògraf del muntatge: Max Glaenzel.

Cyrano i les espases

Isaac Morera forma part del repartiment de Cyrano. A més de fer d’actor, és el mestre d’armes que ha dissenyat les coreografies i les baralles que podeu veure a l’obra. 
En aquest text ens explica com va descobrir la seva vocació i com es va iniciar en el món de les espases.

Decom un actor s'interessa per l'Esgrima Teatral

Entenc que és unacuriositat que, per mi,té una explicació natural.Vinc d'una família desabaters (creació i reparacióartesanal) i de ballarins.Per tant, creativitat itreball sobre l'objecte iel concepte. Crec sinceramentque aquesta manera defer a casa, emva marcar inconscientment desdel moment que vaigcomençar a ballar depetit- primer- i desprésen la meva formaciócom a actor.

Durant la meva llargaestada en la companyiade dansa-teatre de lameva mare, veia d'unamanera normal que qualsevolmitjà per arribar atransmetre al públic, eravàlid. Només calia treballar-hoperquè efectivament fos així(dansa, teatre corporal, teatrede text, treball sobretitelles i objectes, etc.).

En el meu pasper l'Institut del Teatre,vaig descobrir l'esgrima teatral. Vaigtenir la sort detenir un Mestre comen Ricard Pous, queem va saber transmetreun valor fonamental: laversemblança. Així vaig enganxar-me.No tan per lesinnumerables pel·lícules d'espases (deles que no ensóc més seguidor quequalsevol de vosaltres), sinópel que es podiaaconseguir amb el treballamb elles: transmetre alpúblic informació important, sobrela situació que estàvivint determinat personatge, d'una maneraatractiva, creïble i emocionant.

Per tant, la fonamentacióhistòrica no té unaimportància absoluta per mi.El més important éscom fer arribar alpúblic, el què hade passar en aquestaescena (mort, resignació aldestí, odi, prepotència, por,determinació, etc.).

En aquest punt éson he enfocat aquesttreball complementari en la mevaformació d'actor: tècniques delluita, treball corporal, consciènciadel tempo i unmètode tècnic per ferarribar la informació quees vol donar.

Després d'haver creat unesquantes coreografies per produccionsd'òpera i teatre, l'OriolBroggi em dóna l'oportunitatde participar com a actori crear lescoreografies d'esgrima teatral, per la produccióCyrano de Bergerac.Com vaig dir enla roda de premsaprèvia a l'estrena, ésun dels meus llibresde capçalera. Per moltesraons però, pel casque ens ocupa, fonamentalmentperquè l'autor- Edmond Rostand-va elaborar la famosalluita del Teatre, d'unamanera nova i norepetida en cap mésobra que jo conegui.En aquesta escena, l'autordescriu en les accionsde Cyrano tot elque aquest pensa, fai farà, tanen registre de verscom en registre d'accionsesgrimístiques. No diu explícitamentquè fa però, elquè diu ens faintuir- si no lesaccions exactes que ellva imaginar- com amínim el dibuix coreogràficaproximat. Una genialitat d'escenai una sortpoder treballar sobre ella.

En línies generals i per exemple, Shakespeare noméset deixa l'espai enblanc per la lluitai et diucom comença i comha d'acabar. Amb Cyrano deBergerac, Rostand, a més,et transmet com esfa i et dónamolta informació del quèpassa en el decursde la contesa, comcap altre autor.

Remuntant-mea l'inici del'article, i per acabar,penso que és peraixò que el fetque un actor esformi i en certamanera s'especialitzi en l'esgrima teatral, noés cap fet extraordinari.Respon a la mateixanaturalesa del Teatre: tenirla capacitat i elsconeixements de fer arribar,de la manera mésadient, la informació quevols al públic. Sical ballar, ballant. Sical cantar, cantant, sical lluitar, lluitant, etc.No és tot plegatinterpretació? Molts noms, moltesmaneres, molts estils iregistres, un sol concepte.

A partir d'aquí, creativitati treball.


Isaac Morera

Versos que diria Cyrano...

En el seu moment, Cyrano va ser molt crític amb la seva societat. Amb la situació actual com creieu que serien les crítiques que faria avui Cyrano?... 
Això és el que us hem demanat a través de les xarxes socials i aquestes han estat les vostres respostes!!

                         

Omaigot Sanchis Gómez 

Venceréis, pero no convenceréis!! (són d'Unamuno, però bé...)

Angels Garrido 

Y cree señora que , si las cartas se escribieran con los labios , las leerias a besos...

Marina Prados Vila 

Ja no me'n queden més. -Com passaràs el mes? -Ni cinc! És manifest.

Fins la semana vinent!!

Sobre l'escenografia de Cyrano - Capítol 1

Durant la roda de premsa de presentació de Cyrano de Bergerac, Broggi va insistir de nou en la singularitat de l'espai de la Biblioteca i el joc que dóna per a fer obres de teatre: la Biblioteca provoca que cada cop ens trobem a l'espai que l'obra ens proposa. 


Us deixem el primer tast sobre l'escenografia que trobareu amb el muntatge de Cyrano a partir d'uns dibuixos preliminars que ha fet l'escenògraf del muntatge: Max Glaenzel. 

Què us sembla? Us esperàveu una cosa així?

Els dimecres compra nespres!!

Amb nervis per la proximitat de l'estrena de Cyrano de Bergerac... però avui és dimecres i toca Dimecres compra nespres!


Avui música i lletra de casa nostra. Raimon cantant Ausias March: No em pren així com al petit vailet. Uns versos bonics i una veu que fa estremir.

Salut!!

Cyrano de Bergerac, per Bru de Sala

Us convidem a llegir un text escrit per Xavier Bru de Sala, traductor de Cyrano de Bergerac. Els nostres assajos continuen, inclús s'intensifiquen. Ja som a la recta final, a punt d'estrenar l'espectacle. 

A diferència de tots nosaltres, i de la resta dels mortals, el Cyrano de Rostand disposa d’una tan plena consciència d’ell mateix que se sap indigne de ser estimat. La irresistible enormitat del nas no és sinó metàfora de la deformitat de l’ànima.
Per desencadenar aquest drama tan agraït de contemplar i d’ingerir com de quasi impossible digestió, no n’hi ha prou amb aquesta consciència. Cal, en primer lloc, que el personatge actuï en conseqüència, que llueixi un caràcter acordat amb l’exageració del nas. Així, el trobem adorable i temible, heroic i fatxenda, imprudent, impetuós, però sensible i respectuós fins a extrems malaltissos. Com els romàntics de debò, Cyrano no fa trampes ni se’n fa. Amb aquests ingredients i malgrat la inesborrable tara original, qualsevol altre personatge o persona podria triomfar sobre l’adversitat, merèixer l’amor, obtenir-ne la plena correspondència. Quina força s’hi oposa? El destí advers, és a dir la mala sort reiterada, com ell mateix acaba per reconèixer: “M’ha sortit malament fins i tot el final”.
Denunciava Sthendal, i observem en la literatura anterior i posterior, que els francesos van substituir l’amor per la vanitat. Cyrano no. Cyrano estima, Cyrano sap que no pot de ser estimat, i això l’esperona a estimar, primer de forma esbojarrada, més tard de manera tan alta que per amor sacrifica el seu amor. Res de menys insignificant.
Que l’espectador no es deixi enganyar per la brillantor de les escenes i les rèpliques, que llisqui per la seductora passarel·la del vers, però que no ignori el sentit de l’obra, que s’interrogui i es deixi interpel·lar, que travessi el vel de la facilitat, que rebutgi la temptació de considerar-la una diversió intranscendent i amable.


Aviat farà trenta anys del gran moment pel teatre català que va representar  el Cyrano de Josep Maria Flotats. És un honor que Oriol Broggi primer i tot seguit Pere Arquillué i la resta de la companyia La Perla 29 hagin tornat a confiar en la mateixa versió. En correspondència, i per tal d’acostar-la encara més a la sensibilitat de l’espectador d’avui, hem acordat que, sense abandonar el rigor prosòdic, els actors fessin seu el text més enllà del vers, tal com exigeix Molière i a la contra de com hauria volgut Rostand.  Aquí i allà, algun petit descans de la mètrica i la rima, a la manera d’un replà, no procura sinó incrementar aquesta imprescindible proximitat i accentuar, amb el contrast, la contundència del recitat.
Que em perdonin els actors i el director, però el millor elogi que puc fer-los és constatar que, en efecte, han aconseguit que aquest Cyrano es pugui escoltar, no diré que a les fosques, però sí amb els ulls aclucats.

El dimecres compra nespres!!

Bob Dylan i un tema que sortia en un espectacle que vam fer fa molt anys a la Sala Becket. “Magnus”, un text de Jordi Teixidor i protagonitzat per Hermann Bonnin.

Salut!!